Avui ho portarem a la pràctica mitjançant 7 senzills passos…

1) Cerca les fortaleses i febleses del teu negoci

Per fer aquest pas, es pot completar un tradicional anàlisi DAFO (Debilitats-Amenaces-Fortaleses-Oportunitats) o bé, de forma resumida, un quadre semblant a aquest:

Evidentment, aquesta taula pot adaptar-se a les peculiaritats del negoci o a les seves preferències personals

2) Assimilació de les observacions

Les febleses representen oportunitats de canvi i millora, mentre que les fortaleses han d’ésser alimentades i desenvolupades.

Per tant, és el torn de donar un cop d’ull a tot allò escrit a la taula i “sentir” què ens comunica.

Per fer això, ens podem ajudar de tècniques per “dur al cos” els pensaments (per exemple, el Focusing), o simplement SENTIR-HO (intentar que, per un cop, la intuïció prevalgui respecte la raó).

Després, contestem les següents preguntes:

-Què indica la visió global que sorgeix? A què li fa pensar?

-La imatge resultant s’alinea amb el somni que havia tingut pel seu negoci?

-Quins grans assoliments i qualitats existeixen a l’apartat de fortaleses?

-Quines oportunitats existeixen a l’apartat de febleses?

3) Ensinistrar el futur

Ara que ja s’ha realitzat una fotografia de la situació actual de l’empresa, és hora de descriure a través de paraules l’estat futur de la teva organització en cadascuna de les àrees de la llista del Punt 1.

Es poden escriure dos o tres oracions a cada apartat.

Tot seguit s’exposen uns quants exemples…

4) Prioritzar les oportunitats i aspiracions

Tot seguit, cal ordenar la llista de “visions temàtiques” realitzada en el punt anterior. I cal fer-ho en base a la importància que els vol donar.

Aquí es poden combinar diverses frases de les trobades que siguin duplicades o descriguin coses semblants.

Igualment, cal repetir l’ordenació fins que senti que és acurada.

Un cop finalitzat, cal agafar les 3-5 primeres frases i construir a partir d’elles un paràgraf cohesionat gramaticalment i sintàctica.

5) Revisar les oracions

Cal procurar que el paràgraf redactat sigui clar, fàcilment comprensible, estigui orientat al futur i usi paraules que reflecteixin els valors, prioritats i somnis corporatius.

Per això ha de respondre favorablement a:

• Pot inspirar el personal i clients?
• Projecta una imatge convincent?
• És realista?
• Està alineada amb els valors de la companyia?

6) Incloure els clients interns en el procés de creació de la visió

Cal obtenir el feedback del personal respecte la visió obtinguda, i si cal fer-hi els canvis oportuns, d’una forma consensuada.

Entenen la visió? Troben sentit basant el seu treball en aquesta?

7) Donar a conèixer la visió

Ja finalitzada, es posarà la frase de la visió allà on pugui ser contemplada per tothom. Principalment les persones més estretament relacionades amb l’empresa (personal, clients, …), però en general amb tots els grups d’interès.

Són els primers passos per aconseguir que la visió prengui vida sota la forma d’objectius assumibles. I estendre una catifa que s’allargui cap a l’horitzó d’un futur tal i com l’havíem somiat.

Basat en l’article “How to create a vision for your business”, de Christopher McMullan

Per tant, què és la visió? Doncs la transcripció de la imatge inspiradora que el negoci aspira assolir. Per dir-ho d’una manera planera, allò que l’empresa vol ser de gran.

És indispensable, doncs, que la conformi una sentència ambiciosa. I tot i que la visió no ha d’explicar com s’aconseguirà arribar allà, sí que cal pensar que s’hauran de realitzar durant la vida de la corporació passos per assolir-la!

Igualment, sabrem que tenim una visió sòlida quan aquesta es mantindrà consistent durant diversos anys, al marge dels canvis d’escenari que es puguin produir. El nostre propòsit ha d’ésser ferm!

Una visió haurà de…

• descriure les aspiracions
• esdevenir una inspiració, tant pel personal com pels possibles clients
• dibuixar un retrat clar en el llenç del futur
• ser realista
• alinear-se amb els valors corporatius

Així, com pot ajudar-me en el dia a dia la visió? Doncs si la tenim ben disposada actuarà com un pilot automàtic d’una aeronau, marcant-me el punt objectiu a assolir. I davant cada desviació o turbulència (segur que n’hi hauran; sempre n’hi ha!), la seva perspectiva ens corregirà la direcció per redreçar-nos.

De la mateixa manera, qualsevol canvi en el sistema de gestió que no estigui fet amb un propòsit que es percebi que va en consonància amb allò que indica la visió, podrà considerar-se una mala inversió. D’aquesta manera, també servirà com a indicador.

A part, en el terreny de la comunicació interna de l’organització, una visió ben explicada motivarà tant els clients interns com externs, realçant les seves accions i inspirant-los, ja que tindran un motiu poderós al darrere pel qual valdrà la pena lluitar.

Alguns exemples de visions de corporacions contrastades són els següents:

Pot resultar un bon exercici consultar els exemples d’altres empreses.

A la segona part d’aquest article, veurem com formular d’una manera completa una bona visió.

Aquesta normativa deroga el Decret 82/2010, de 29 de juny, que era el que fins ara marcava aquestes obligacions en l’àmbit de l’autoprotecció. I ho ve a fer amb l’objectiu de simplificar-ne alguns continguts, revisar-ne certs aspectes i millorar-ne el procediment de tramitació.

Resumint, els principals canvis que incorpora el Decret 30/2015 respecte el Decret 82/2010 són els següents:

Per qualsevol dubte, quedem a la seva disposició. Consulti’ns sense cap compromís.

Aquest és un comentari recurrent quan es parla d’implantar sistemes de gestió en una Pime o una Micropime.

Tanmateix, principalment en l’àmbit de detecció de les necessitats del client i de satisfacció d’aquestes, un sistema de gestió (principalment de gestió de la Qualitat –ISO 9001, sobretot, o EFQM-, però també pot estar complementat per una ISO 14001 ambiental o una OHSAS de seguretat laboral) pot esdevenir l’immillorable instrument per potenciar tres de les principals fortaleses que una Pime/Micropime atesora:

• Per mida, aquest tipus d’empreses pot oferir una atenció personalitzada, ja que les relacions amb tots els stakeholders és directa. Podem proporcionar a cada client un interlocutor clar que faciliti un diàleg ràpid i efectiu.

En aquest context, un sistema de gestió donarà cohesió a la manera de fer particular de l’empresa (perquè la marca tingui una personalitat pròpia i inconfusible), tot atorgant llibertat al seu personal per relacionar-se amb els clients.

• Pimes i Micropimes reaccionen d’una forma més ràpida a les necessitats del mercat, per així adaptar-se a les tendències del públic objectiu d’una forma més ràpida que una gran empresa.

 Per tant, la captura de les necessitats dels clients i la planificació del disseny dels nous productes o serveis, que queda perfectament parametritzada mitjançant els sistemes de gestió, esdevindrà clau per aquesta veloç adaptació al que el mercat reclama.

• Les empreses de mida continguda són un imant per la innovació, ja que atrauen aquests processos.

En ser pocs els treballadors, les idees que neixen troben poc recorregut fins veure la llum. Així, els procediments de creativitat estan molt afavorits.

I una norma de gestió protocol·litza aquesta gestió del canvi i flexibilitza el mapa de processos de l’organització, fent-lo mal·leable a aquesta continua innovació.

Per tant, l’única diferència entre una bona empresa amb alta capacitat d’inversió i una gran empresa petita solament ha d’ésser que el seu sistema de gestió estigui optimitzat per l’ús que se n’espera i els objectius als quals apunta.

Segons s’explicà, els objectius primordials a l’hora de reformular la normativa actual són:

• Solucionar la manca de funcionalitat de l’entorn telemàtic Hermes: amb els canvis, la idea és que s’hi pugui accedir sense menester certificats digitals tan específics –amb l’ordre INT/325/2013, de 4 de desembre, ja s’ha avançat en aquest aspecte-; resoldre els problemes que té amb alguns navegadors, sobretot quan entren en joc els formularis en format pdf; i facilitant els dos sentits de la comunicació -per exemple, les incidències que durant l’homologació trobi l’informe tècnic es podran contestar o bé resoldre directament, sense haver de reiniciar el procés-)
• Racionalitzar el controvertit Annex III perquè esdevingui realment un pacte de mínims, no pas de màxims com era per a alguns sectors fins ara
• L’ús de la plataforma Hermes serà potestatiu a nivell de les administracions locals. És a dir, quan calgui presentar un PAU d’interès per a la protecció civil local, caldrà adaptar-nos al model de presentació que triï cada ajuntament. L’única obligació serà que pengi el PAU perquè hi tingui accés Protecció Civil un cop homologat.

Davant d’aquestes modificacions, el Departament d’Interior ha fet públic l’esborrany i s’ha obert un procés de participació pública per acabar-lo de conformar.

Algunes de les novetats més destacades incloses en aquest esborrany de reforma són, a grosso modo:

• El llistat d’activitats o criteris passa a estar definit en 2 nivells: IA (interès Generalitat) i IB (interès local); en comptes dels 3 actuals.
• Ajust de l’exigència referent al temps de confinament
• Implantació del Pla ja durant el primer any de vigència
• Primer informe d’implantació quadriennal als dos anys d’homologació del Pla
• Simulacres com a mecanismes efectius de control, sota la supervisió d’entitats d’avaluació i control
• Un tècnic acreditat per a la redacció de Plans d’Autoprotecció podrà ser revocat (per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya)
• Terminis iguals per noves activitats (no puntuals)
• Terminis ajustats i adopció d’un procediment especial per activitats temporals i temporals periòdiques o esporàdiques
• Aquelles activitats que abasten més d’un municipi d’interès local passen a ésser un tràmit de la Generalitat
• El procediment municipal estarà finalitzat per homologació o simplement mitjançant el registre a través d’una resolució d’alcaldia
• La principal acreditació de tècnics s’entendrà a través de formació. El tràmit d’experiència roman en el professional tècnic de Protecció Civil de les administracions.
• Convenis amb altres comunitats autònomes per reconèixer tècnics acreditats
• ANNEX I: Petits canvis en tipus d’instal·lacions/activitats incloses en Annexos I.A i I.B (per exemple, les residències de gent gran hauran de ser de més de 200 places per ésser I.A -mentre que fins ara amb 100 ja ho eren- i de més de 100 per entrar a l’I.B –tot i que els ajuntaments podran estendre l’obligació a la resta-)
• ANNEX II: Petits ajustos en el contingut mínim dels PAUs d’interès per a la protecció civil de Catalunya. Simplificació en els municipals
• ANNEX III (Dispositius per la vigilància, identificació de l’emergència i ordenació de l’autoprotecció):
  • Instal·lacions o activitats incloses en l’Annex I.A. han d’assegurar els mitjans d’ordenació de l’autoprotecció, incloent la prevenció i ordenació d’aglomeracions, i garantir un confinament i/o evacuació ordenada. No fixa mínims numèrics. Hi haurà d’haver vigilants de seguretat si una normativa sectorial específica així ho fixa
  • Per algunes activitats llistades concretes, es requerirà vigilància de seguretat i sistemes de videovigilància
• ANNEX III (Dispositius sanitaris): Similar amb alguns ajustos. El més important és que s’elimina l’exempció a partir del certificat dels serveis públics d’emergència garantint l’arribada en menys de cinc minuts
• ANNEX III (Mitjans de prevenció):
  • S’introdueix la validació del dimensionament de mitjans per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments
  • Equips de Primera Intervenció (EPI) per a totes les activitats
  • Equips de Segona Intervenció (ESI) per a les activitats de l’annex I.A., amb excepcions. En alguns casos per I.B.
  • Equips de Tercera Intervenció (ETI): En empreses de nivell Seveso alt, més de 5000 persones en complexos industrials i d’emmagatzematge, ports d’interès general, ús sanitari amb més 700 llits, etc.
• ANNEX IV, sense canvis
• ANNEX V, sense canvis
• Inclusió d’un ANNEX VI de definicions
• Inclusió d’un ANNEX VII de supletorietat per aclariment més ajustat a la normativa sectorial (centrals nuclears, explosius…), normatives pròpies de Protecció Civil o altres

Quedem a l’expectativa del text definitiu i de l’agenda per la seva transició des de la normativa actualment vigent.

En aquesta, es clarifiquen amb precisió les dates d’entrada en vigor (per als diversos tipus d’activitats) d’aquest Annex III, que marca els mitjans mínims dels quals han de disposar les activitats i centres afectats pel decret.

A causa del canvi complex que podia suposar per a certs emplaçaments la incorporació dels requeriments d’aquest Annex III, es permeté un termini de quatre anys per al compliment i l’adopció de les seves obligacions.

El que s’ha fet amb aquesta nota és, però, emfatitzar com ha de realitzar-se el còmput d’aquest termini, ja que existien dubtes.

En concret, es descriu:

En general, les obligacions de mitjans mínims indicades per l’Annex III es refereixen a:

• Dispositius de vigilància (necessitat de disposar d’un departament de seguretat, vigilants de seguretat, un sistema de videovigilància o connexió a una central receptora d’alarmes)
• Mitjans sanitaris (necessitat de disposar d’una unitat de Suport Vital Bàsic, unitat de Suport Vital Intermedi, unitat de Suport Vital Avançat, persones formades en primers auxilis/suport vital bàsic, d’un desfibril·lador extern semiautomàtic, metges, o graduats en infermeria)
• Mitjans de prevenció, extinció d’incendis i salvaments (conveniència de tenir organitzats Equips de Primera, Segona o Tercera Intervenció)

Segons del tipus d’activitat afectada pel Decret 82/2010 que es tracti, haurà d’adoptar alguna d’aquestes mesures (de forma obligatòria o voluntària) en el termini màxim que es descriu.

Certament, el rol que tenen els simulacres d’emergència és fonamental. A través d’ells podem preveure si els medis disponibles podrien ser suficients, si les persones tenen les seves responsabilitats interioritzades i aquestes són practicables, si les rutes d’evacuació o els punts de trobada són oportuns, etc. Una informació veritablement valuosa.

Això no obstant, no podem perdre de vista que no és possible estar realitzant contínuament simulacres, ja que, per molt ben planificats que estiguin, suposen irremeiablement una molèstia per a les persones usuàries del recinte o instal·lació.

Una bona alternativa, doncs, seria trobar mètodes efectius d’investigació sobre comportaments en cas de pànic o d’optimització d’escapatòries per minimitzar els riscos.

És clar que no seria ètic que es simulessin escenaris per provocar el terror a éssers humans i emprar-los com a conills d’Índies.

Per això, a la Monash University de Melbourne (Austràlia) han usat formigues per aconseguir dades sobre el comportament de multituds en situacions de pànic.
L’equip de l’investigador Majid Sarvi ha fet servir repel·lent d’insectes perquè formigues argentines fugissin a través de diferents tipus d’estructures, sortides i models d’obstrucció.

Al final, es conclogué (com es pot veure en el següent enllaç: http://bcove.me/8143znhs) que aquests himenòpters escapaven més ràpidament dels dissenys en què les sortides es trobaven a les cantonades, en comptes d’aquells en què estaven al mig de les parets (que creen confusió a les masses en moviment).

Com s’ha actuat posteriorment, doncs, a partir d’aquests resultats?
Primer, mitjançant simulacions informàtiques que traspassaven aquests escenaris al comportament humà, s’ha confirmat que amb un plantejament estudiat dels edificis d’oficines, les estacions de metro o els estadis esportius, per exemple, es podrien alleugerir els temps d’evacuació.

Ara bé, els experts ja han advertit que, per molt que les formigues siguin animals socials com nosaltres, el seu comportament diferirà notablement del nostre (els insectes no es pararan a ajudar altres membres de la seva comunitat, per exemple, ni s’aturaran per recollir pertinences, ni la visió del dany aliè els saturarà totalment…).
Això fa que calgui anar amb peus de plom a l’hora d’extrapolar les valoracions d’aquests tipus d’experiments.

Per tant, tot i que la investigació és (com en tots els àmbits) necessària, de moment haurem de continuar confiant en una bona planificació de l’autoprotecció i en aquella cooperació tan humana que no ha de fer més que potenciar aquesta gestió en cas d’una indesitjada necessitat.

Tanmateix, és imprescindible incidir en la necessitat que totes aquelles activitats que hi estan obligades (i encara no el tenen) disposin com més aviat millor del seu Pla d’Autoprotecció. Bàsicament per dos motius:
• Primerament, és una obligació legal. L’Article 72 de la Llei de Protecció Civil de Catalunya estableix que no disposar d’un Pla d’Autoprotecció representarà una infracció molt greu (amb sancions que poden anar dels 150.000 € fins als 600.000€ per activitat, a més de la possible clausura temporal de l’activitat). A més, serà requerit per la companyia asseguradora en cas de qualsevol sinistre.
• És el document on es concreten i gestionen les mesures implantades en un determinat edifici, instal·lació o activitat destinades a preveure, prevenir i controlar el risc potencial, donar una resposta adequada en cas d’emergència i, addicionalment, garantir la integració d’aquestes actuacions amb les dels plans d’àmbit superior de protecció civil.

Comentada, doncs, aquesta fefaent necessitat, observem d’on provenen els requeriments que l’organitzen…

Decret 82/2010
Aquest Decret estableix que les persones titulars de les activitats afectades pel seu contingut tenen l’obligació de garantir les condicions d’autoprotecció del centre, comunicar a l’Administració competent que la seva instal·lació es troba afectada per la normativa i, finalment, presentar el Pla d’Autoprotecció (PAU) a l’administració competent.

Terminis i comunicació de l’afectació
• Instal·lacions existents: La comunicació ja hauria d’estar efectuada
• Noves instal·lacions: Període inferior a 3 mesos des de l’inici de l’activitat
• Activitats ocasionals: Amb la màxima prioritat, i sempre  abans de realitzar-se l’acte o prova

Presentació del PAU
• Instal·lacions existents: La presentació ja hauria d’estar efectuada
• Noves instal·lacions: Període inferior a 6 mesos des de l’inici de l’activitat
• Activitats ocasionals: Abans de realitzar-se l’acte o prova

Tanmateix, mitjançant el recent Decret 127/2013 s’ha ampliat el termini de presentació d’alguns PAU.
Les condicions per acollir-se a aquesta pròrroga són:
•ésser un tipus de centre/activitat que el Decret 82/2010 classifica en el punt C del catàleg del seu Annex I (d’interès local)
•fer-ne la sol·licitud, acompanyada d’una declaració responsable de la persona titular, en què s’exposi:
• Que les dificultats econòmiques i tecnològiques li impedeixen presentar en aquest     moment el PAU
• Que disposa de les mesures necessàries per garantir la seguretat segons la normativa bàsica de Prevenció de Riscos Laborals, condicions mínimes segons Decret 82/2010 i normativa sectorial

Tots els tràmits del PAU poden fer-se a través de la plataforma telemàtica Hermes, gestionada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Per accedir a aquesta, és imprescindible disposar d’un certificat digital d’identificació.

Qui està obligat a disposar d’un Pla d’Autoprotecció?
Totes aquelles activitats i centres inclosos en l’Annex I del Decret 82/2010.
Aquest document divideix l’obligació en dos tipus bàsics: A (activitats i centres d’interès per a la protecció civil de Catalunya) i C (activitats i centres d’interès per a la protecció civil local), quedant en alguns tipus d’activitat (B) l’obligació supeditada a la decisió de l’Administració.

Poden consultar-los en el mateix document o bé orientar-se d’una forma general a través dels següents esquemes (el senyalat en el parèntesi és el valor que condiciona aquesta obligació):

Catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil
Catàleg d’activitats i centres de referència per a la protecció civil local
Qui pot realitzar un Pla d’Autoprotecció?
Està establert normativament que el Pla d’Autoprotecció ha d’ésser elaborat i signat per una persona acreditada per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya com a “Tècnic competent per a l’elaboració de Plans d’Autoprotecció”.

Objectius
A través de la regulació del Decret  82/2010, el que s’ha pretès és:
• Establir el catàleg d’activitats que poden generar o veure’s afectades per situacions de greu risc col·lectiu (constitueix el seu Annex I)
•Establir els sistemes de control per part de l’administració, tant local com autonòmica, respecte la validació del pla, el seu registre i el seu procés d’implantació (a través de la plataforma Hermes)
• Garantir els continguts mínims i de qualitat dels PAU de major risc, mitjançant:
o l’acreditació de tècnics especialitzats
o un índex unificat de continguts (senyalat en l’Annex II d’aquest Decret 82/2010)
•Establir els sistemes de coordinació entre les activitats i els serveis públics que formen el sistema de la protecció civil, en cas d’emergència
•Definir l’obligatorietat d’adoptar uns mitjans d’autoprotecció mínims (Annex III, pel qual la normativa permeté 4 anys per a la total adaptació):
o sistemes de vigilància (departament de seguretat, vigilants de seguretat, sistema de videovigilància, connexió a una central receptora d’alarmes)
o mitjans sanitaris (personal entrenat en primers auxilis i suport vital bàsic, desfibril·lador extern)
o mitjans de prevenció, extinció d’incendis i salvament (EPI, ESI, ETI)

Si bé és cert que, tal i com hem comentat anteriorment, es tracta d’un requeriment legal innegociable (i això sol ja és suficient argument per adoptar-lo), l’empresari també podrà obtenir valuosos rèdits de la implantació d’un Pla d’Autoprotecció:

• Constata la responsabilitat de la corporació vers els treballadors, l’entorn i la societat, evidenciat per la implicació de l’empresa en la seva seguretat
• Possibilita l’organització d’un sistema de participació de les persones treballadores, basat en la detecció de possibles deficiències i d’oportunitats de millora
• És un sistema integrable en el sistema general preventiu de l’organització (o en altres sistemes de gestió presents al centre)

Si tenen algun dubte o desitgen alguna ampliació del contingut d’aquest article, volen saber amb precisió si la seva activitat està afectada pel Decret 82/2010 o, si és així, si poden acollir-se a la pròrroga de presentació del PAU que permet el Decret 127/2013, no dubtin a posar-se en contacte amb nosaltres, sense cap compromís.